2 de gener 2025
Article original publicat a Teatre Barcelona
Un corrent d’energia molt especial travessa el pati de butaques quan el públic és el protagonista. Si aquest son nenes i nens l’eufòria esclata. En Copiar, els d’Animal Religion proposen un joc escènic compartit de moviment, llums i música que amaga una idea tan senzilla com crucial: els nostres caps són caixes plenes, -de somnis, d’idees, d’imaginació-, només cal obrir-les i deixar-se emportar per aquest ‘superpoder’.
Quim Girón, Moon Ribas, Joan Cot i Jou Serra signen col·legiadament els espectacles d’aquesta companyia de ‘nou circ’, que des que va arribar a l’escena l’ha enriquit amb propostes interdisciplinàries, molta originalitat en forma i en fons, i una experimentació amb els codis. Com assenyala el Joan Cot, ‘treballem col·lectivament, cap disciplina està per sobre de l’altra. Fem servir les nostres eines d’una manera o d’una altra segons el que volem contar’.
Copiar, que és una coproducció de laSala de Sabadell i el Mercat de les Flors, és la darrera de les seves apreciades creacions, entre les que trobem I les idees volen…, Fang, Sifonòfor (per la qual van rebre el Premi Especial Ciutat de Barcelona), Chicken leg o Indomador. Aquesta darrera, que posava en el centre la qüestió de l’animalitat humana, va suposar en 2014 l’inici d’una fructífera etapa com a col·lectiu, amb el Quim Girón, un preparadíssim artista de circ, com a ‘frontman’ .
Tots som únics
El ressort narratiu que fan servir en Copiar té a veure amb la ‘tendència’ o capacitat innata que tots tenim per imitar el que fa l’altre, un instint que ells reivindiquen i utilitzen per convertir el teatre en un espai de participació. Amb el Quim Girón com a conductor, els escolars imiten els seus moviments i sons des de les butaques i des del minut zero. Un petit grup d’ells pujarà a l’escenari gran part de l’obra per acompanyar-lo. Alçar les mans, saltar, girar, llançar-se a terra o deslliçar els braços, tota una sèrie de tasques que es completen amb la manipulació d’unes caixes lumíniques de diferents mides que donen un gran joc visual. Veu, so i música conformen un mapa sonor variat que enforteix la textura contemporània de la peça, estrenada ara fa un any.
Per a Giròn, els darrers treballs amb infants els nodreixen com a creadors, ‘experimentar en arts escèniques és un aprenentatge per la vida, obre i dona perspectiva. Aquesta pràctica ens beneficia a nosaltres. Pels nens és un joc que els fa entrar dins d‘un imaginari. Quan estàn en un espai escènic envoltats de llums i sons el viatge és més fort, trepitjar l’escena fa que l’experiència siga molt més forta’.
Adreçat a infants de 8 a 10 anys, en Copiar la participació d’aquest petit grup convidat a pujar a l’escena és el que marca el pols de la proposta. ‘Com la imitació és un codi que existeix molt a dins nostre, quan l’activem surt. Per fer-ho a mi només em cal passar-lo bé jo mateix, proposar coses molt honestes i amb llibertat. Amb aquesta confiança el grup es va sumant i quan estem tots ja no ens atura ningú. El truc és deixar-xe anar’, conclou.