13 desembre 2024 – Article original publicat a Serra d’Or
Foto portada : Laura Guerrero
Carrers atapeïts de gent encuriosida, pacient, alegre, de nens i nenes nerviosos, expectants. Superant de llarg cada any el mig milió de seguidors, la Cavalcada de Reis de Barcelona és l’espectacle més gran de la ciutat. Cada 5 de gener una gran rua de moviment, música, llum, i carrosses travessa l’entramat urbà com un ésser viu, vigorós i expansiu, que vol portar als que miren la millor representació del que els artistes de la ciutat poden oferir.
Les xifres que mou la Cavalcada que cada acompanya a Ses Majestats en la seua passejada urbana són de vertigen. Hi participen més de 1200 persones que durant 4 hores desfilaran en els 13 seguicis d’un espectacle que s’ha preparat curosament durant uns quatre mesos i assajat durant setmanes. La feina que hi darrere de tot això implica a nombrosos professionals: coreògrafs, ballarins, vestuaristes, escenògrafs, il·luminadors, músics, tècnics i personal de producció en una de les accions de l’Institut de Cultura de Barcelona que més planificació i dedicació requereix cada any.
Barbarana Pons és coreògrafa de masses i des de fa dos anys la co-directora artística de la Cavalcada. Vinculada amb ella des de pràcticament el seu inici, és la persona que ha pres el relleu a la Marta Almirall, ex Cap de Festes i Tradicions de l’Icub, qui va ser la persona que va idear el nou concepte de desfilada fa ja 20 anys. La de Pons és una dedicació a l’alçada de les més de quaranta-cinc grans cerimònies esportives internacionals en les quals s’ha encarregat de la coreografia. ‘Moure tanta gent és complex, cal tindre una visió de conjunt que requereix conèixer molt bé totes les parts i detalls del que es fa’, explica.
Ella va coreografiar als seus inicis la comparsa d’una de les carrosses més icòniques, la del carbó. De carrosses n’hi ha 13, que es covertixen en el nucli de cadascún dels seguicis temàtics que la conformen: la de l’Estel d’Orient obrint la desfilada, carters, xumets, joguines, carbó, somnis… i, les més especials, les dels Reis. Al voltant de cadascuna es genera una creació coreogràfica, musical, escenogràfica i lumínica que s’afegeix a la següent fins a donar forma al gran espectacle d’arts de carrer, el més vist a Barcelona des de fa dues dècades. Com assenyalava Pons, ‘som professionals, estimen la nostra feina i volem que el nivell siga el més alt’.
Foto de Xavi Torrent
Noves idees per un nou segle
La coreògrafa Marta Almirall, al capdavant de la seua companyia Roseland Musical, ja havia participat en la Cavalcada de la ciutat com a creadora quan va rebre l’any 2004 de Francesc Fàbregas, en aquell moment Cap de Festes de l’ICUB, l’encàrrec d’idear i activar un nou model de desfilada.
És ella la que va considerar que els ciutadans mereixien tindre el millor dels espectacles possible per rebre els Reis. ‘Vaig pensar que calia implicar els professionals més destacats per oferir la millor i més gran de les representacions, crear una gran obra en la qual també participessin els mateixos veïns i veïnes a través d’una crida ciutadana. D’esta manera s’ha convertit en un referent que traspassa totes les edats, és integrador i de qualitat’, explica Almirall.
Dins del muntatge
Assistir a la Cavalcada de Reis de Barcelona s’ha convertit en una experiència inoblidable per a grans i petits. En el seu recorregut quilomètric, des del Passeig d’Argentera fins al de Maria Cristina, lluïx com una serp plena de llums, fantasia, cossos en moviment, elements mòbils i tot tipus d’ingenys en els quals els lluentons piquen l’ullet constantment als espectadors. ‘El repte és que no s’ature en cap moment, que el seu ritme es mantinga al llarg de tot el vespre’, afirma Barbarana Pons.
Com assenyala la Marta Almirall, ‘la innovació, les tecnologies més capdavanteres, les novetats, són molt importants. Sempre hem buscat els millors professionals de les arts escèniques per mantindre l’ altíssim nivell que té’. José Menchero, Ramón de los Heros, Miguel Setó i més recentment el Marc Salicrú, són alguns dels escenògrafs que han anat creant tant les carrosses com els diferents espais figurats i reals en els quals succeeix la història. ‘Hem creat un patrimoni per la ciutat amb les carrosses de l’estel, o la de carters, amb elements mòbils com la ballarina gegant o el cavall articulat de Jordà Ferré, que formen ja part de l’imaginari visual de Barcelona’, afegix.
No menys rellevant ha estat la il·luminació per aportar espectacularitat i contrastos afavorits pel fosc de les nits d’hivern. Per exemple, la carrossa que obria la comitiva enguany la presidia un gegant estel format per 48.800 llums led.
És difícil entendre la seua magnitud sense visitar alguns dels espais que el seu equip ocupa des del mes d’octubre fins al gener. A l’entrada, en un dels pavellons de la Fira de Montjuïc, el primer que es veu és una gran pissarra que conté els plànols dibuixats amb tots els elements que la conformen en miniatura, els quals aporten ixa visió física global que es necessita per anar dia a dia configurant l’espectacle.
El traç de les carrosses, de la resta d’elements mòbils, com la plataforma des d’on el Patge Gregori saluda a tothom, els carrets per recollir els xumets, les bicicletes-bústia dels carters o les estructures de ferro d’animals com zebres que acompanyen el rei Baltasar, són només algunes de les peces a encaixar en el trencaclosques de carrer. A peu de carrossa, de vegades dins d’elles, centenars de persones oferixen el millor de si mateixos tal i com han preparat i assajat durant dies.
Dels participants, un 25% són professionals (ballarins i ballarines, actors, actrius, músics), un 30% ballarins i ballarines que provenen d’escoles de dansa i la resta voluntaris que arriben a través de la crida ciutadana, unes 600 persones. A tots ells i elles hi ha que posar-les la roba adient al seu paper, per això és tan important la part de vestuari, amb un equip d’una desena de persones. La secció comença a treballar dos mesos abans revisant i endreçant els centenars de caixes i penjadors on descansen casaques, pantalons, barrets, cinturons, guants, bufandes, polaines, bandes i tota mena de complements necessaris per vestir de gala els seguicis. Un apartat especial de la roba és la que vestixen reis, patges i estel, uns figurins de qualitat que es renoven sovint, com el de l’estel d’enguany, dissenyat per Raquel Bonillo.
Foto de Xavi Torrent
Assajar és de valents
Una vintena d’entitats ciutadanes participen cada any, i una quinzena d’escoles donen forma a les danses creades per l’equip coreogràfic. A banda, diferents companyies de dansa hi participen. Som-hi Dansa, Roseland, Brincadeira, Centre de Dansa de Catalunya, Free 3 Body, Brodas Bros, La Veronal, Mar Gómez, són algunes de les que han deixat la seua petjada als seguicis. El Guillem Jiménez, al davant de laSADCUM, reconeix com un gran repte la creació per la cavalcada. ‘Jo l’havia viscut des de nen, però fins que no estàs dins no te’n adones de la magnitud que té. Hem hagut d’adaptar les nostres eines creatives a la seua duració i la mirada que hi posa la gent’. Coreografies molt curtes d’escassos quatre minuts però que es repetixen moltes vegades requereixen una gestió especial de l’energia, ‘es viu una mena d’èxtasi per esgotament’ diu entre riures.
Tant la seua companyia com la resta de ballarins assagen dies i dies per garantir que cada element està controlat i en les millors condicions (vestuari, complements de llum, attrezzo, músiques), convertint els pavellons de la Fira en frenètics espais artístics els dies previs al 5 de gener.
A la pròxima Cavalcada s’afegirà una carrossa molt especial, la que amb motiu del 40 aniversari de la companyia protagonitza Roseland Musical. Almirall, que des del seu càrrec a l’ICUB també va establir el model actual dels festivals Mercè Arts de Carrer o el Llum Barcelona, dirà d’aquesta manera un adeu definitiu a la direcció de l’esdeveniment. També ens recorda que calen recursos adequats per les arts de carrer, ‘un sector que no es pot descuidar’, conclou.