Foto de Oleg Degtiarov
Article publicat a la revista Teatre Barcelona, especial Grec Festival, al juliol 2019
Aquesta família és especial. El nucli són dos ballarins, coreògrafs i directors d’escena, Gabriela Carrizo, argentina, i Franck Chartier, francès, instal·lats a Brussel·les, que conten entre les seves files amb artistes de diferents parts del món, les produccions dels quals s’exhibeixen als principals teatres internacionals des que van fer el salt a l’escena el 2002. Les seves obres reflecteixen un univers creatiu i una sensibilitat rica en influències.
Primer vivien en una rulot. Caravan, de 1999, va ser el primer espectacle, quan encara la parella formava part de Les Ballets C de la B, una peça titulada com l’espai on s’exhibia. Amb ella van començar a tractar la complexitat de les relacions humanes. De la caravana van passar a la sala de la família burgesa en decadència. En la trilogia de Le Jardin, Le Salon, Le Sous-Sol van mostrar la que seria la seva manera de fer: un món d’estètica hiperrealista en el qual els personatges viuen situacions desbaratades, de vegades tràgiques, altres, delirants. Relacions que s’estableixen sense paraules, només amb el moviment, la música, els gestos, el silenci. Una dansa feta de contorsions, girs, doblegaments, usos extrems del cos; una posada en escena en la qual és tan important el que es veu com allò que només s’insinua.
Aquesta trilogia els va convertir en companyia de culte, tant per la temàtica com per les originals posades en escena amb ecos cinematogràfics, influïts per Lynch o Kurosawa com ells mateixos reconeixen, per Hitchcock, afegim nosaltres, el qual pensava que les accions lògiques són avorrides.
La segona trilogia que ara conclou va explorar més en profunditat les relacions familiars, l’entorn meravellós i opressiu que els permet parlar de les persones: Vader (Pare, 2014), Moeder (Mare, 2016) i Kind (Fill, 2019), la peça que veurem l’11 i 12 de juliol. Part de la creació de Kind s’ha fet al Teatre Nacional de Catalunya, en diferents períodes de 2018. És una coproducció internacional estrenada a Luxemburg a l’abril, en la qual participa el Festival Grec i el mateix TNC. L’estrena a Barcelona comptarà amb quatre figurants locals.
Chartier va dirigir Vader inspirant-se en una notícia que recollia l’abandonament d’un grup de vells en un soterrani d’un geriàtric; Gabriela Carrizo va inspirar-se en la seva pròpia mare, desapareguda poc abans, per Moeder. Ara els dos dirigeixen Kind amb l’habitual ajuda en la creació dels intèrprets i, en aquesta ocasió, de la seva pròpia filla, Uma Chartier de 15 anys, amb l’assessorament de la qual van comptar durant el procés de creació; per cert, la nena ja va aparèixer en una icònica escena de Le Salon en la qual ambdós ballen besant-se mentre bressolen un bebè.
A Kind, personatges a camí entre la infantesa i l’edat adulta expressen pors i desitjos. Cinc ballarins i una mezzosoprano modulen el repte d’expressar com l’entorn i els canvis físics i mentals defineixen les personalitats futures d’uns nens que acudeixen a la fantasia per evadir-se de la realitat. En un bosc, de nit, personatges misteriosos d’estranys comportaments sacsejaran les nostres percepcions a través d’una original posada en escena i una acurada ambientació sonora que ens conduirà a un món imaginari. Una adulta que fa de nena, un pare caçador i violent, uns turistes despistats i altres personatges de l’univers Peeping Tom que ens portan per una història tragicómica, res convencional, plena de suggeriments i suspens.