Foto de Augusto, de Alessandro Sciarroni
Sobre In Wonderland, Augusto, La set i la revolució. Article publicat a la revista Teatre Barcelona, especial Grec Festival, el juliol de 2019.
Primer va comptar amb el pare -el crític de cinema Alex Gorina -en Watching Peeping Tom– i ara és el torn de la mare. No, no és que Alicia Gorina, directora de In Wonderland pensi parlar-nos de tota la seva família, sinó que utilitza parcel·les de la seva vida personal per escriure peces (meta)teatrals. En la nova obra d’una ja extensa carrera, la dramaturga vol contar-li al públic el rebuig que li produïa d’adolescent sentir-se escrutada per la mare, psicòloga, i els seus nombrosos amics i col·legues de professió. Sembla que l’hora de la revenja sempre arriba; per això en aquesta coproducció del festival Grec, Gorina pujarà a escena a psicoanalistes, perquè mirin amb lupa, escorcollin, analitzin fragments de les seves obres (ara si, per voluntat pròpia). Amb material tan sensible sorgiran temes com la infància, el pas del temps, el teatre, la representació, l’art, la percepció o les crisis, personals o col·lectives. Un exercici creatiu original i terapèutic a l’hora.
Com terapèutic pot ser el riure; o no. Pot igualment expressar desesperació, nerviosisme, violència fins i tot. De què cony ens riem moltes vegades? Si al maig La Ribot ens confrontava a l’horror de Guantánamo amb el “forat del riure” (Laughing Hole, al Mercat de les Flors), ara Alessandro Sciarroni recorre a la figura del pallasso trist, l’August, per parlar-nos de sentiments, d’emocions. Nou intèrprets degudament entrenats en l’art de riure ho faran durant tot l’espectacle. L’italià ja va posar a prova la resistència de ballarins i públic amb l’obra Folks_Will you still love me tomorrow?, una repetició en bucle dels passos folklòrics de la dansa bàvara schuhplatteren en la qual els assistents eren lliures de sortir de la sala quan s’avorrien, però que no acabava fins que l’última persona del públic abandonava la sala. Nom habitual de l’escena barcelonina, ara el podrem felicitar pel recent premi de la Biennal de Venècia, que l’ha guardonat amb el Lleó d’Or per la seva trajectòria.
També l’espectacle La set i la revolució forma part de l’itinerari Passions del festival. Estrenat al darrer festival Temporada Alta de Girona, ens proposa una ocasió única per trobar junts a l’escenari a quatre (madurs) animals d’escena: Andrés Corchero, Pep Ramis, Enric Ases i Piero Steiner. Tots quatre reflexionen sobre el pas del temps en un exercici de diàleg entre disciplines, experiències, interessos; una confluència de poètiques del cos amb l’espurna de l’esperança escrita en l’aire.
Tres espectacle que, cadascú a la seva manera, sòn una invitació a obrir-nos, metafòricament, les carns i deixar-nos portar pels sentiments, reflexions, desitjos.