Foto, Tristán Pérez-Martín

Com si fossin transportades per un corrent suau però decidit, Cecilia Colacrai, Mireia de Querol i Anna Rubirola van confluir en un món creatiu comú. Sent cadascuna diferent en formació, experiència i interrelació amb altres llenguatges, va ser l’interès a compartir eines de creació l’argamassa que va cohesionar un projecte col·laboratiu, horitzontal, sempre disposat a descobrir, experimentar i jugar. Parlem amb elles a propòsit de la constel·lació que li dedica el Mercat de les Flors de l’11 al 14 d’abril.

Va haver-hi un Big Bang de creació del col·lectiu?

Anna Rubirola No va haver-hi una explosió, un “a partir d’avui”, va ser una suma de coses que es va anar gestant en el temps. Vam començar a trobar-nos de manera molt orgànica i van veure que ens enteníem. Va ser més “l’evolució de l’espècie” que un Big Bang.

Cecilia Colacrai La primera vegada que vam obrir portes va ser en Escena Criminal amb el col·lectiu CRIM. Allà vam fer una primera partitura i vam veure que hi havia un potencial, i va arribar un compromís molt clar.

Mireia de Querol També recordo les trobades a La Caldera, hi va haver una “explosió de la matèria” en el sentit de la manera de fer a tres; i quan vam fer una residència a Polònia va ser decisiu.

Totes tres teniu formació com a ballarines però no com a coreògrafes, us ha condicionat?

AR Per això teníem interès en compartir pràctiques -ens vam perdre una formació que aquí no hi havia-, i va sorgir aquesta necessitat de posar en comú tècniques de composició.

CC No va ser l’inici del nostre treball com a coreògrafes sinó l’inici de compartir les nostres eines. És interessant que el que surt de les tres no és el mateix que el que sortiria de mi mateixa.

MQ L’interès cap a la coreografia i la creació sempre m’ha funcionat millor en diàleg amb l’altre, que és el que ens ha portat a continuar.

Quina diferència establiu entre composició instantània i improvisació?

AR La composició instantània és una part de la metodologia, té molt a veure amb escriure, en generar una escriptura mentre vas fent, i també està relacionat en tenir una escriptura prèvia on no tot està escrit però tu si que saps el camí, saps el que vols dir.

Ens interessa un moviment que segueix més uns paràmetres que un codi, paràmetres que tenen a veure amb el ritme, la textura, el tipus de moviment,… però no fixem una coreografia. El que ens interessa no és tant el vocabulari dels moviments, la forma, i sí els aspectes compositius.

CC Sembla que “improvisació” és un terme lligat a la idea de “tot val”, però hi ha una feina d’investigació molt gran per saber que hi va en una peça i no en una altra. Encara que el material físic no sigui molt pautat, si que hi ha una escriptura de la partitura molt potent. Improvisem però la improvisació és una tècnica.

MQ Aquest rang d’obertura del moviment correspon amb allò que busques i necessites generar, una complexitat o un caos que no et dóna un moviment definit i dibuixat, per exemple.

Foto de Tristán Pérez-Martín

Té l’atzar algun paper en la vostra feina?

AR No som dels creadors que saben el que volen fer des d’un principi, .. el procés és el lloc on es descobreix què serà la peça, però tampoc som dels que usem l’atzar com a eina compositiva.

L’interès està en el present, que condiciona el futur, però no en l’atzar.

CC Cadascuna té una peça al cap i el lloc que trobem entre les tres és el que compartim, té a veure en cedir, en el diàleg,…

MQ Forma part del treball viu, que hi hagi diàleg sense saber el que resultarà… del que imagines al principi al què arribes finalment. Hi ha una part que si ens agrada deixar-nos emportar.

Sembla que esteu còmodes amb l’ús de la paraula a escena

AR tenim interès a treballar amb la paraula des d’aspectes més compositius i formals, el ritme o l’espai que queden entre una paraula i altra. A Big Bounce els mateixos paràmetres que apliquem al cos els apliquem a la paraula; a OVNI el text és més narratiu perquè ens interessava apropar-nos des d’aquesta vessant de comprensió, donar claus per entendre la història que volíem explicar. I la paraula està molt tractada com a cos. Amb el cos arribes a un lloc i amb el text a un altre diferent i hi havia interès per comunicar-nos amb el públic.

CC Estem obertes, el cos i el moviment tenen unes limitacions i necessitem altres recursos per poder anomenar i posar en escena. Entenem la paraula com a so, com a significat, com a moviment, no només és el text el que et guia.

MQ El nostre focus d’interès ha anat creixent i s’han anat afegint capes, text, paraula, llum,.. ha anat obrint-se al llarg de la nostra trajectòria.

Us interessa especialment l’humor?

AR Ens surt. A més a més, sempre hem parlat de fer visibles les eines que utilitzem amb el públic i des del moment que reveles qui ets, o vas amb humor o no hi vagis perquè si et prens molt seriosament sembla un drama.

CC En la vida manca molta ironia. No som de fer bromes, però revelem coses que existeixen des d’un altre punt de vista i això genera ironia.

MQ Hem volgut que sigui; a O.V.N.I la paraula humor estava escrita en una de les llibretes… igual que un vol divertir-se a la vida, també ho vol a la feina.

Que significa que el Mercat de les Flors et dediqui una part destacada de la seva programació?

AR És una oportunitat que es posi el focus en algú que és petit en estructura, com nosaltres. És una oportunitat per explicar-nos i perquè se’ns pugui veure treballar. No passa sovint que puguis explicar-te més enllà d’un espectacle d’un dia.

Com trobeu l’ecosistema escènic barceloní?

AR És una bona fauna, molt rica. Hem viscut el canvi de model, abans eres coreògraf, i ara ja no cal tenir estructura de companyia. Però els creadors estem molt ocupats, es fan moltes coses diferents. Ens estem desgastant, hi ha una generació de creadors cansats i estressats de saber que tu ets l’estructura, que tu sol ets tot i t’ho has de gestionar tot.

CC Aquest any estem de sort, tenim molta feina, ens estan trucant (hem picat molta pedra), però sento que he perdut la distància per veure una mica més enllà dels pocs que ara mateix som afortunats, perquè hi ha molta gent en precari.

MQ Hi ha hagut avenços, però segueix sent un circuit molt limitat i molta gent està fora, falta feina. El sistema tendeix a crear modes passatgeres d’artistes que de cop tenen molta visibilitat i si et toca bé, però és per pocs i dura poc temps.