Foto de portada de Thomas Dorn, Germaine Acogny en A un endroit du debut
1 de juliol de 2021
La infància és el lloc on tornen quan arriba el moment d’explicar-nos les nostres pròpies vides. Gregory Maqoma observava els balls espontanis dels treballadors emigrants que s’allotjaven en un hostal a prop de la seva llar, al Soweto dels anys 80. Una mena de batalles on cadascú aportava la dansa tradicional del seu lloc d’origen. Per a aquell nen immers en la violència de l’apartheid, la dansa va ser una vàlvula d’escapament. Aquesta història mínima també explica l’empatia cap als migrants. Ell mateix ho va ser a Europa com a estudiant de dansa i ballarí amb diferents coreògrafes, com Anne Teresa de Keersmaker.
Reconegut com un dels principals exponents de la dansa contemporània sud-africana, Maqoma està al capdavant de la companyia Vuyani, a Johannesburg, des de 1999, tot i mantenir una trajectòria personal més internacional. A Barcelona el coneixem gràcies a un meravellós duet creat amb Roberto Oliván, Lonely together, que va deixar captivat al públic del Grec el 2014. Ara, Maqoma torna amb l’estrena mondial de Broken chord, per parlar-nos d’un cor del seu país que a finals del XIX va fer una gira d’actuacions pels Estats Units, el Canadà i la Gran Bretanya per recaptar fons per la construcció d’una escola en Kimberley. El Cor Jove de l’Orfeó Català acompanya el creador, que barreja les històries personals dels homes i dones negres del cor amb referències a les polítiques colonials. Posant-se a la pell d’aquell intrèpid grup d’artistes, Maqoma es fa preguntes. Utilitza dansa tradicional i moderna amb el ser elegant estil per tractar temes clau a la seva vida com la migració, la identitat i les fronteres, qüestions que no deixen d’interpel·lar-nos en una Europa blindada als migrants.
Mestra
La recent concessió del Lleó d’Or de la Biennal de Venècia reconeix a Germaine Acogny la seva substancial aportació a la dansa amb una carrera fructífera, plena d’irradiacions i connexions entre una part de l’Àfrica i Europa. Resonen noms com el de Maurice Bèjart, amb qui va treballar; Senegal país on va créixer, al qual va tornar definitivament el 1995 i on va obrir en 2004 l’École des Sables, o França, on va treballar molts anys. Paraules com tradició, respecte, modernitat, transmissió, acollida van units al seu nom. Amb A un endroit un debut l’obra de 2015 que ara presenta, torna als seus ancestres. “Un arbre sense arrels no pot créixer”, ens diu, som el lloc del qual venim, les persones amb les quals hem crescut, els comptes que hem escoltat. Per això en aquest solo mira enrere, cap a la història de la seva família, al seu pare, funcionari del sistema colonial, a l’àvia, sacerdotessa ioruba. El director d’escena franco-alemany Mikäel Serre l’ha acompanyada per descobrir com la identitat es un viatge més que una finalitat. La fricció entre tradició i emancipació o el paper de la dona a l’Àfrica són alguns dels temes crucials d’aquesta peça que afegeix a la valuosa dansa d’Acogny text i projeccions. Relacionant la vida de l’artista amb els ecos del mite de Medea, Serre atén el sentiment d’Acogny de no poder escapar del seu passat i els seus ancestres, la necessitat de confrontar-se a si mateixa amb el món, les seves arrels amb l’ara; sentiments expressats a través del savi moviment del seu cos de 77 anys, de la seva veu, de l’extensió dels seus gestos precisos.
Broken Chord, 17 i 18 de juliol, Palau de la Música, Barcelona
A un endroit du debut, 28 i 29 de juliol, Mercat de les Flors, Barcelona