Article original

Espectacle. Això és el que donen els Brodas Bros. Una combinació de creativitat, energía, ritme i elements propis de la cultura hop: música en viu per acompanyar els moviments trencats, acrobàtics, impossibles d’unes coreografíes frenètiques; un vestuari acolorit amb tocs urbans (el vermell és un dels colors que els defineix); una il·luminació acurada i vitalista; dosis d’humor i uns ballarins curtits en mil batalles (urbanes).

Aquesta és la clau d’un èxit que ha convertit el seu nom en  alguna cosa més enllà d’una companyia de dansa, una marca infalible que aconsegueix omplir teatres del Paral·lel, del centre de Barcelona i d’altres ciutats del món.

Parlar de danses urbanes a Catalunya i a Espanya suposa parlar dels Brodas Bros, dels germans Fruitós (Lluc i Pol) i les germanes Pons (Clara i Berta), acompanyats sempre d’amics, convidats, col·laboradors, artistes com ells que han trobat en el break (dansa a terra), en el pooping (moviments basats en contraccions i relaxacions musculars) o en el locking (acceleració dels canells mentre es mouen més lentament cames i maluc), un llenguatge amb el qual connectar amb el públic.

Les danses urbanes van nèixer als carrers de les grans ciutats, associades a altres expressions artístiques (grafitti, DJs, MCs) que també recollien les inquietuds i crítiques dels joves del barris perifèrics. Això va ser fa quasi mig segle als Estats Units, però la metxa va prendre, amb motiu, i des d’aleshores no ha deixat d’incendiar els carrers de ghettos, banlieus, perifèries o com vullguem dir-li a aquells barris durs on molta gent ha viscut (i viu) a les mega urbes.

Barcelona i rodalies

A Barcelona, els darrers anys dels 90 van ser els de l’eclosió que va propulsar un moviment que no ha deixat de crèixer en seguidors, col·lectius, creadors. Com assenyalen Javi Casado i Guille Vidal-Ribas, des d’El Generador, plataforma dinamitzadora de les danses urbanes, la història del hop no està escrita, és oral, de base, de carrer, però el que si sabem és que hi ha molt interés i nivell, milers de seguidors, ballarins o no, competicions, exhibicions i implicacions en els barris de les ciutats més grans.

El Brodas són des de 2006 co-responsables d’aquest interés. Són un grup que ha fet, que fa, una important aportació en apropar les danses urbanes al gran públic. El seu curriculum no ens interessa, per aixó está internet, el que volem assenyalar és el seu compromís amb la cultura hop, ideant projectes amb ganxo per a tot tipus de públic, especialitzat o no, i amb elements artístics de primer nivell acompanyant aquella dansa nua que va sorgir al carrer. Camaleònics, versàtils, a aquestes alçades ja coneguts per moltíssima gent, han contribuit a que aquesta dansa formi part de les programacions de festivals, teatres i auditoris. No és que siguem triunfalistes, només corroborem que la presència de les danses urbanes cada vegada és menys residual als escenaris; els carrers fa dècades que els tenen guanyats.

I feel good

Brodas Bros i James Brown, booooooom!! E-X-P-L-O-S-I-Ó. En Block Party. James Brown tribut tenim l’oportunitat de reventar de ritme. El rei del funk, the sex machine, l’únic i inigualable cantant és company de ball dels Brodas. La Nación Funk-All-Stars, banda liderada pel Lalo López (de Fundación Toni Manero) en la que militan altres experimentats i reconeguts músics de l’escena catalana, interpreta en directe temes de Brown, Bar-kays, Nas, Aretha Franklin o Erik B & Rakim. Tot soul, funk i rock de la mà dels cinc músics i la portentosa veu i presència del frontman Michel Clavero, una invitació directa a deixar-se emportar pel groove.

Un homenatje a la música negra i a aquelles trobades espontànies que sorgien entre blocs d’edificis abandonats de l’extraradi novayorkés dels 70. La platea de l’Auditori pot convertir-se en una pista de ball, el públic esta convidat a fer el que li vingui de gust mentre es somergeix en un món de cosos desinhibits i acords desfermats. La festa esta  garantida, només cal aprofitar l’ocasió.